PROGRAMA ELECTORAL

Contingut

1.      Igualtat – lluita contra la violència de gènere: 1

2.      LGTBIQ+. 1

3.      Solidaritat amb l’Inmigració, refugiats, exiliats... 1

4.      Centres Històrics i àrees de protecció. 1

5.      Memòria Històrica. 1

6.      Cultura. 1

7.      Treball per joves i majors de 45. 1

8.      Habitatge. 1

9.      Atenció Dependència i Serveis Socials. 1

10.    Carta Social Europea. 1

11.    Renda Bàsica Universal 1

12.    Règim Fiscal per les Illes Balears. 1

13.    Lluita contra la corrupció. 1

14.    Educació. 1

15.    Administració Pública. 1

16.    Empreses i autònoms. 1

17.    Medi Ambient. 1

18.    R+D+i 1

19.    Drets dels animals. 1

20.    Transport i Mobilitat. 1

21.    Dret a decidir. 1

22.    Sanitat. 1

23.    Urbanisme i infraestructures. 1

24.    Turisme. 1

 


 

 

 

1.     Igualtat – lluita contra la violència de gènere:

Lluitar per a l’equiparació entre dones i homes, contra la violència de gènere, l’eliminació de la bretxa salarial i de qualsevol discriminació.

Balears sofreix la taxa més alta de violència de gènere d'Espanya.

Més de 93 de cada deu mil dones han estat víctimes a les illes de maltractaments por les seves parelles o ex-parelles.

Balears lidera la violència de gènere a Espanya amb 20 casos per cada 10.000 dones, segons dades dels tres primers mesos de l'any de l'Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). En els tres primers mesos de l’any 2017 va haver-hi 1.177 dones de Balears que van ser víctimes de violència de gènere i es van presentar 1.200 denúncies.

Fins a març de 2017 es van incoar a les illes 195 ordres i mesures de protecció, que van ser totes admeses, i va haver-hi 80 casos en els quals la víctima es va acollir a la dispensa de l'obligació de declarar com a testimoni.

Fins aquí totes aquestes dades referides al que es denuncia. Però tots sabem que probablement el percentatge més alt de violència de gènere no es denuncia i transcorre en àmbits absolutament privats.

La violència masclista no és homogènia per comunitats i la ràtio de víctimes per cada 10.000 dones a Balears supera la mitjana nacional, quasi un 25% més. Totes i cadascuna d'aquestes dades es reprodueixen any rere any i el nostre rècord augmenta.

La bretxa salarial entre homes i dones a les Balears arriba fins als 3.584,[email protected] l’any segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). En aquest cas la bretxa és una de les baixes de l’estat 15,4% només a Canàries (13,9%) es més baixa.

La mitjana a l’estat es d’un 22,3% menys. Encara que això no significa que a Balears les dones estiguin millor, sinó que els homes de les Illes són els que reben les retribucions més baixes.

La societat està cada vegada més conscienciada de la necessitat d’assolir la igualtat entre homes i dones, així i tot, la lluita ha de ser continua i les institucions han de treballar perquè cada vegada aquesta conscienciació sigui més elevada i efectiva.

La igualtat ha d'inculcar-se des de la infància, tant a les escoles com en el sí de la família, i és necessari que les institucions es comprometin d'una manera activa a aportar els recursos necessaris tant humans, materials com econòmics.

Moviment 4 Illes proposa:

·         IBdona ha de tenir una funció eficient, ja que sembla més un organisme per campanyes publicitàries que per atenció ciutadana.

·         IBdona ha d'intervenir denunciant els casos de maltractament institucional, no només cap a dones alienes a l'Administració sinó, sobretot, dins de la pròpia Administració. Ser un organisme de protecció, defensa i dels problemes que afligeixen a les dones, a més de divulgador dels mateixos o propagador de meres intencions.

·         Formar respecte a les peculiaritats i l'atenció a les dones víctimes de violència de gènere als qui intervinguin en el procés d'atenció i suport a aquestes: forces de l'ordre, funcionariat, serveis judicials, sanitaris, escolars, etc.

·         Programes per ensenyar a les dones a defensar-se.

·         Són necessàries polítiques actives de lluita contra la bretxa salarial que per si mateixa és multiplicadora de les desigualtats de la dona. Cal la denúncia activa d'aquelles empreses i organitzacions  que incompleixin.

·         Obligar a les empreses a que publiquin els salaris reals de tots els treballadors, a l'efecte de poder interposar denúncia en casos de salaris desiguals per qüestió de gènere. És difícil denunciar si no tens coneixement del fet.


2.     LGTBIQ+

Garantir la total capacitat de gaudir dels drets socials amb igualtat de condicions del col·lectiu LGTBI.

Lluita contra el discurs de l'odi.

En ple Segle XXI ens trobam amb un fort retrocés en alguns sectors de la societat que es neguen en rotund a acceptar la realitat en la que vivim: una societat que no és binària y que es composa de tot tipus de persones que son i necessiten ser reconegudes com a iguals.

No resulta comprensible que s'estigui reavivant un discurs que es creia obsolet i que nega unes realitats obvies: existeixen una multiplicitat d'orientacions sexuals i de gènere de les persones.

Els ciutadans no podem ser aliens al que descrivim i molt menys les nostres institucions. Discursos com els que qüestionen la igualtat dels matrimonis homosexuals o els que exposen que els nens tenen penis i les nenes vagina no han de tenir cabuda en la Europa contemporània. Son una manifestació del Discurs de l'Odi que mai ha de quedar sota l'empara de la Llibertat d'Expressió. Moviment 4 Illes es compromet a modificar, en col·laboració amb els representants dels col·lectius, la Llei 8/2016, de 30 de maig del Parlament Balear en els següents extrems:

·         Entenem que les paraules són importants en la mesura en la que les utilitzam per descriure la realitat. Aquesta llei hauria d'actualitzar-se incloent les variacions que sofreixi l'acrònim utilitzat per a definir el col·lectiu, que en l'actualitat utilitza la nomenclatura LGTBIQ+. Una llei com aquesta no pot ser aliena a la evolució del dia a dia, i per això, proposam canviar-ne el nom per a que puguem parlar de la eradicació de la LGTBIQ+ fòbia.

·         Atenent a l'anteriorment assenyalat, l'administració ha de formar part de la solució i les institucions han de treballar activament contra la xacra que és la LGTBIQ+ fòbia, pel que proposam la modificació de l'article 36.4.d de l'esmentada llei per incloure explícitament els discursos anteriorment exposats, així com l'adaptació dels requisits de l'administració autonòmica balear i dels municipis que la composen per impedir que actes d'aquesta naturalesa puguin difondre missatges discriminatoris, sigui quina sigui la entitat o particular que ho pretengui.

·         S'haurà de modificar l'article 40 de la Llei 8/2016, de 30 de maig del Parlament Balear per incloure la creació d'un departament específic composat per professionals en la matèria que pugui rebre les queixes i denúncies de la ciutadania que valori les conductes que puguin ser objecte de sanció per part de la citada llei o fins i tot que determini les actuacions que puguin ser susceptibles de ser considerades delictives.

Aquest departament haurà de poder funcionar també d'ofici, en aplicació a aquesta lluita activa que propugnem. La competència no es pot remetre genèricament a la conselleria designada en matèria de no discriminació de les persones pertinents al col·lectiu LGTBIQ+, sinó que s'ha de crear un organisme especialitzat que permeti a la nostra Administració funcionar de forma eficient en aquesta matèria. Una Oficina de Lluita contra la Discriminació seria un pas proactiu per visibilitzar i fer efectiu el compromís.

Creació d'un institut d'atenció a les persones LGTBIQ+

L’abordatge dels problemes de la societat precisa ser especialitzada per tal que es pugui ajudar de forma particularitzada a les persones que la puguin necessitar. Consideram necessària la existència d'una institució balear que doni ajuda a les persones del col·lectiu LGTBIQ+ que ho necessitin.

En primer lloc cal detectar per part de les institucions quins són tots els problemes concrets als que s'enfronta, a més dels ja destacats, per poder oferir solucions efectives. Les tasques d'aquest organisme han d’abraçar un ventall molt ampli per poder respondre efectivament a les transgressions que es produeixin, que poden ser des de l’assetjament escolar i laboral, la desempara i fins i tot haver de suportar conductes delictives.

Per tot això, i sense perjudici de la possibilitat de l'estudi i recerca de quina ajuda i programes exactes són necessaris ser portats a termes per part d'aquest Institut proposam la implantació de les següents funcions d'aquest organisme:

·         Atenció integral a les persones per part de tècnics especialitzats en la matèria, amb assistència psicològica.

·         Comunicació i col·laboració directa amb l'IBAVI, ja que en algunes situacions les persones que pertanyen a aquest col·lectiu es veuen obligades a abandonar el domicili familiar.

·         Comunicació i col·laboració directa amb l'Oficina Contra-discriminació LGTBIQ+, per posar-hi en coneixement les conductes patides per les persones que assisteixin a l'Institut Balear d'Atenció a les Persones LGTBIQ+ que puguin ser mereixedores de sanció administrativa o d'investigació penal.

·         Establir convenis amb les empreses privades per a fomentar la contractació laboral del col·lectiu, ja que en determinades ocasions es poden donar situacions de dificultat a l'hora de trobar feina.

·         Elaboració de programes escolars per contribuir a la detecció precoç de la disfòria de gènere, mitjançant formacions específiques per al personal docent dels centres.

·         Elaboració de programes escolars específics per ajudar a la normalització en front de la societat, ja que entenem que la educació és un pilar fonamental per a la lluita contra la LGTBIQ+ fòbia. En aquest sentit, es proposen les exposicions de professionals que puguin donar informació al respecte i puguin orientar als alumnes que ho hagin de menester.

·         Implementar i consolidar programes de lluita i prevenció contra el VIH, incloent subministrar la medicació preventiva als grups de risc per part del sistema de salut públic.

 


 

3.     Solidaritat amb l’Inmigració, refugiats, exiliats...

Volem desenvolupar accions que permetin gestionar adequadament la diversitat de la qual gaudim, que és un bé, ja que ha canviat el paisatge ètnic dels nostres pobles i ciutats. Mai hem d'oblidar als qui van haver d'abandonar la nostra terra per a buscar una vida digna i millor en altres èpoques i que haurien de ser referent de les necessitats dels qui es veuen obligats a emigrar.

Cal lluitar contra tota distinció, exclusió, restricció o preferència basada en motius de raça, color, llinatge o origen nacional o ètnic que tingui per objecte o per resultat anular o menyscabar el reconeixement, gaudi o exercici, en condicions d'igualtat, dels drets humans i llibertats fonamentals en les esferes política, econòmica, social, cultural o en qualsevol altra esfera de la vida pública.

Tant per als que han vingut com per als que es van anar és necessari garantir el ple reconeixement dels seus drets. Les persones migrants contribueixen amb el seu treball i la seva participació al desenvolupament econòmic i social de les Illes Balears ocupant en moltes ocasions espais, malgrat les elevades xifres d'atur, que en cap cas volen ocupar els autòctons. És necessari per tant combatre de manera clara els discursos xenòfobs que volen associar immigració amb atur, com a falsos, interessats i tergiversats.

Les polítiques que exclouen i criminalitzen fan fallida la cohesió social i dificulten el progrés de la societat i per això les polítiques públiques migratòries han d'estar orientades a afavorir l'equiparació de drets entre nacionals i migrants.

Volem  legislar i a governar per a totes les persones, utilitzant com a referència la normativa internacional dels drets humans. Massa vegades es considera a les persones immigrades incloses en col·lectius específics amb els que cal treballar de forma diferenciada respecte de la resta de la població, quan això no hauria de ser així en la majoria dels casos; totes les accions han de coordinar-se amb els serveis socials donada la facilitat de vulneració de drets i la facilitat d'exclusió social d'aquests col·lectius.

La diversitat cultural, ètnica, religiosa, idiomàtica; ha d'abordar-se de forma transversal en les accions polítiques d'ocupació, habitatge, urbanisme, educació, joventut, sanitat, participació... tot això a través de la defensa activa de qualsevol vulneració  de drets.

Les polítiques destinades a la ciutadania immigrant han de garantir la protecció efectiva del dret a la salut, l'educació, l'habitatge, la jubilació, la protecció enfront de la desocupació i l'exclusió social, la protecció dels drets sexuals i reproductius i d'accés a la justícia. Les mesures per als immigrants són les mesures per a tots aquells que precisin de solidaritat i abordatge dels seus drets ciutadans amb l'objectiu de contribuir a la cohesió social i per a evitar processos d'exclusió.

Des de Moviment 4 Illes proposem:

·         Lluitar contra la xenofòbia i el racisme amb totes les mesures jurídiques i polítiques al nostre abast.

·         Desenvolupar una estratègia Balear per a la Immigració enfortint els serveis de mediació intercultural.

·         Lluita activa contra qualsevol discriminació de caràcter racial, cultural o ètnica.

·         Establir  la Plataforma per la Immigració conformada per les institucions i organitzacions socials que treballin en l'àmbit de la immigració.

·         Donar suport a la creació d'associacions i espais col·lectius de participació per a i amb la població migrant i d'intercanvi cultural.

·         Lluita activa pel tancament dels CIES.

·         Creació de programes actius i diferenciats per a l'acolliment de menors migrants no acompanyats.

·         Realitzar campanyes de difusió de les condicions de la immigració a fi de fer callar les mentides i infàmies que es transmeten respecte a ella i que pretenen culpabilitzar-la dels problemes de l'estat.

·         Posar en marxa programes d'emprenedoria parteixi menors immigrants tutelats una vegada que aconsegueixin la majoria d'edat.

·         Facilitar els programes de retorn als seus països d'origen per als immigrants que ho desitgin.

·         Afavorir les actuacions als països d'origen  per a la regulació i control de la immigració il·legal.


 

4.     Centres Històrics i àrees de protecció

Protegir de manera específica els centres històrics, comerços emblemàtics i crear noves àrees d’especial protecció

Les Illes Balears tenen una riquesa singular que no es limita exclusivament al sol, a les platges o al paisatge, sinó que es fa extensiva als centres urbans i que es configura, no tan sols per la seva monumentalitat, sinó també en els detalls antropològics, etnogràfics, urbanístics i culturals.

Es per això que es necessari el manteniment del nostre petit comerç, del que hi viuen moltes famílies, per que es la pedra angular del manteniment del caràcter dels nostres pobles, un patrimoni que cal mantenir i que ja ha estat prou malmès.

 És hora de fer una tasca de protecció intensiva que s’ha de reflectir també en la imatge del nostre entorn urbà. Hem de lluitar per no veure com dia a dia destruïm l’encant dels nostres espais.

Es per això que Moviment 4 Illes vol:

·         Realitzar un estudi d’anàlisi dels centres històrics dels municipis de les Illes Balears i valorar la seva defensa a partir de polítiques proteccionistes, d’acord amb les diferents administracions locals competents en la matèria.

·         Treballar en el coneixement i la protecció dels centres històrics dels pobles de les illes.

·         Conformar i crear uns punts i/o eixos bàsics de valoració per la conservació dels centres històrics que mantenen conjunts històrics com a agrupacions de construccions urbanes o rurals que es distingeixen per conformar una fesomia singular dintre dels pobles i per la seva distinció d’interès històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, històric industrial i altres aspectes coherents de caire social, científic o tècnic.

·         Valorar especialment els conjunts arquitectònics dels centres històrics o edificacions singulars que son i conformen fites visuals des de varis indrets que mai s’haurien de perdre i mantenir-les amb la creació normativa d’aspectes de planejament.

·         Confeccionar i lluitar per promoure polítiques de protecció i conservació dels comerços emblemàtics i tradicionals o que es distingeixen per la seva singularitat.

·         Legislar normativa per a la regulació de la protecció dels comerços emblemàtics. Valorar aquells comerços que encara mantenen la essència dels seus inicis i que van tenir una importància social a la vida quotidiana dels pobles.

·         Crear noves àrees d’especial protecció a partir de figures que contemplin els aspectes naturals i mediambientals immersos en els centres històrics.

·         Potenciar les cooperatives als comerços emblemàtics i tradicionals.

 

 

 


 

5.     Memòria Històrica

Reforçar la memòria històrica, la llibertat d'expressió i derogar la Llei Mordassa.

Tots els estats i les societats que han sofert règims totalitaris han hagut de revisar el seu passat perquè emergeixi la justícia, la veritat i la reparació. En el cas espanyol, any rere any s'ha comprovat una actuació timorata i singular, no només perquè això no sigui així, sinó fins i tot per a reescriure la història.

Alemanya mai ha tingut un mausoleu on exaltar la figura d'Hitler. El dictador italià Benito Mussolini va ser executat i el seu cos va ser penjat en una plaça de Milà. Franco reposa en un mausoleu impropi d'una democràcia constitucional que es preï. L'Estat espanyol te el lamentable honor de ser l'última a reparar les víctimes.

La reparació de les víctimes sempre ha estat un tema secundari per la majoria de les forces polítiques espanyoles, mai hi ha temps per a un record, sempre hi ha quelcom una mica més important que aquesta labor. Per a no incomodar als hereus ideològics del franquisme s'ha argumentat permanentment que hi ha tasques més importants i peremptòries, això quan no, directament aquests hereus ideològics del franquisme han ocupat el poder.

Cal saber que la primera llei de memòria històrica no va ser aprovada fins l'any 2007. Una llei que reconeix les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura, però no l'obertura de fosses comunes i que només qualifica com a “injustos” els judicis i les sentències franquistes, i que en cap moment s'ha plantejat rescabalar a les víctimes de maltractament, espoli, robatori o assassinat.

Es tracta d'una llei que no s'ha acabat de desenvolupar i que quan el Partit Popular ha estat al capdavant del govern espanyol ha bloquejat, en bona part o íntegrament, les partides pressupostàries.

Des de Moviment 4 Illes proposam:

     Suport incondicional a tot quan suposi reconeixement a les víctimes, als desapareguts i als espoliats.

     Suport a qualsevol govern en les tasques que s'imposi per a la recuperació de la Memòria Històrica.

     Treballar per a l'obertura de fosses de la guerra civil i reparació a familiars d'assassinats i desapareguts del franquisme.

     Suport financer des de les institucions.

     Ajuda incondicional a les famílies per a la recuperació dels seus desapareguts.

     Posició inequívoca per a la desaparició física de les construccions d'enaltiment de la dictadura o el seu trasllat a espais monumentalistes de record de l'oprobi.

     Acabar amb el “model espanyol d'impunitat” mitjançant el reconeixement de les pertinents responsabilitats de la dictadura i dels successius governs que, a partir de 1978, van mantenir una inactivitat culpable respecte a les víctimes.

Les mateixes actituds que han impedit rescabalar a les víctimes de la dictadura i que han perpetuat la seva nostàlgia respecte a aquesta, actuen mitjançant models involutius que rebaixen la qualitat democràtica de l'estat i per això proposam:

     La supressió de la “Llei Mordassa”.

     Reivindicar la llibertat d'expressió.

     Reforçar la llibertat de premsa.

     Revertir els atacs al dret de manifestació.


 

6.     Cultura

Defensar la nostra llengua pròpia amb tota la seva riquesa. Cuidar el Patrimoni  intangible de les Illes Balears.

La ciutadania ha de tenir accés a la cultura i a les seves característiques més rellevants com la creació i el desenvolupament d’idees.

Entenem la cultura com un compromís social i com una millora de la qualitat del coneixement. Importa promoure el pensament i donar suport a la investigació com a exponent de la millora del coneixement.

La cultura ha de ser considerada un bé públic. Les institucions han de ser vehicle per  transmetre els valors, les idees i les normes de la cultura. Preconitzem el recolzament públic i institucional de la promoció cultural i de les manifestacions artístiques que han d’esser una eina de cohesió de l’estat de benestar.

Cal lluitar per la democratització de l’accés a la cultura a partir de les polítiques institucionals. Lluitar per fer arribar cultura a la ciutadania de les Illes Balears. Compromís d’apropar la cultura i l’art d’una manera més directa i pràctica a la ciutadania.

A Moviment 4 Illes volem:

·         Garantir la llibertat d’expressió a tots el creadors.

·         Potenciar els contactes directes entre els agents creatius i la ciutadania.

·         Fomentar la cultura mitjançant la promoció, la identitat, la diversitat, la creació i la participació.

·         Promoure i activar els pressuposts participatius a l’àmbit de la cultura a totes les institucions.

·         Fomentar els valors tradicionals dels pobles illencs posant en valor la seva riquesa cultural. Impulsar polítiques culturals per fomentar la identitat pròpia i a la vegada garantir la conservació de tots els actes i fites tradicionals del pobles en tota les seva diversitat de manifestacions:  tradicionals, festives, costumistes, gastronòmiques, de recuperació de tradicions, etc

·         Lluitar per la creació de nous espais culturals i dinamització dels existents.

·         Defensa de tot el patrimoni històric, tangible i intangible, de les Illes Balears integrat per tots els bens i valors culturals, en qualsevol de les seves manifestacions, que revelen un interès històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, històric industrial, paleontològic, etnològic, antropològic, bibliogràfic, documental, social, científic i tècnic per a les Illes Balears

·         Defensar i crear politiques educatives envers tot el patrimoni natural i històric de les Illes Balears per identificar i fer estimar el patrimoni  a tota la comunitat educativa.

·         Promoure el turisme cultural a partir de recursos patrimonials, artístics i històrics de les illes. Creació d’una xarxa de recorreguts sobre el patrimoni natural, històric i artístic dels municipis.

·         Defensar la llengua autòctona com un patrimoni inestimable, facilitant el seu aprenentatge a tots els qui viuen i treballen a les nostres illes, defensant el dret a parlar-la, escoltar-la i entendre-la per tots.


 

7.     Treball per joves i majors de 45

Facilitar la integració de la joventut en el mercat laboral i lluitar contra l'absentisme i abandonament escolar. Desenvolupar estratègies de reinserció en el mercat laboral per a majors de 45 anys.

La taxa d'atur juvenil a Balears en acabar el 2018 ha estat del 22.6% . Aquesta desocupació es veu afectada per la temporalitat dels contractes, el tipus de jornada laboral i els baixos salaris.

Molts joves tenen dificultats per a decidir quina projecció professional volen donar-li a la seva vida sumat a les dificultats per a accedir a una ocupació.

L’abandonament escolar a Balears supera en un 8.2% a la mitjana espanyola i el 26.5% dels joves de Balears abandonen els seus estudis abans d'acabar l'ensenyament secundari obligatori. Això es detecta en la baixa qualificació i la reducció substancial d'opcions d'accés a llocs de treball, que es veuen limitades a les de baixa especialització i remuneració, i major precarietat.

Els diners fàcils no són l'única causa de l'abandonament escolar a Balears, aquest fenomen té més causes ja que la idea de deixar d'estudiar apareix amb major freqüència lligada als mals resultats acadèmics. Condeix el descoratjament i es desitja demostrar les capacitats en altres contextos sense avaluar la relació entre formació i resultats.

Des de M4Illes impulsem fórmules per a integrar a la joventut en el mercat laboral i lluitar contra l'absentisme i abandonament escolar.

·         Crear programes específics de polítiques actives d'ocupació per a aquest col·lectiu.

·         Millorar els programes d'orientació laboral.

·         Augmentar substancialment els pressupostos de formació professional.

·         Dotar de mitjans als centres de formació que es troben en gran situació de precarietat.

·         Impulsar de manera efectiva la formació dual.

Un altre col·lectiu especialment afectat és el corresponent als aturats de llarga durada i que en la majoria d'ocasions tenen més de 45 anys. Aquests últims suposen el 70% a Mallorca i el 72,5% a Menorca.

La seva situació és d'altíssima precarietat amb marcat risc d'exclusió social, limitats a optar a contractes de molt curta durada i amb salaris escassos quan aconsegueixen treball. Abocats a l'economia submergida comprometen les seves futures pensions al no cotitzar i amb possibilitat de ser fàcilment explotats per desaprensius que aprofiten la seva necessitat i indefensió. Aquestes són les seves opcions més probables.

Els experts incideixen que la situació d'aquest col·lectiu és preocupant perquè entrar en l'atur suposa un risc de no poder tornar mai a l'ocupació, més del 40% seguirà aturat 12 mesos després, i si sobrepassa aquest llindar, la probabilitat de seguir en atur als 24 mesos és del 80%.

La situació crítica per a aquest col·lectiu té efectes generals per a l'economia i contribueix a una pèrdua de qualitat global de l'oferta d'ocupació.

Des de M4Illes proposam:

·         Augmentar les convocatòries dels programes de subvencions (per la contractació).

·         Avaluar els programes d'orientació per a l'ocupació.

·         Intensificar les campanyes de lluita contra la precarietat i explotació laboral, ja que a més explotació menys llocs de treball.

·         Incrementar els programes específics per a aquest col·lectiu mitjançant polítiques actives d'ocupació.

·         Major compromís real de l'empresari illenc en la contractació de majors de 45 anys.

·         Establir convenis i normes de contractació de col·lectius precaris amb les empreses i patronals, amb la finalitat de mantenir en les organitzacions piràmides d'edat equilibrades i no excloents.


 

8.     Habitatge

Desenvolupar el lloguer social en habitatges públics augmentant la rehabilitació, reforma i compra de construccions existents.

Després de l'esclat de la bombolla immobiliària al 2007, en la qual centenars de famílies de Balears es van veure desnonades de les seves llars i amb deutes hipotecaris impossibles de retornar, hem arribat al dia d'avui, amb la majoria d'aquestes persones en situació de no poder refer les seves vides, ja que si no podien pagar un rebut d'hipoteca difícilment poden, en molts casos, fer front a un lloguer mensual en les condicions actuals.

L'administració pública no ha respost adientment al dret constitucional d’obtenir un d'habitatge digne per a tots els ciutadans, i si això ha afectat a tot l'estat no ho ha fet menys a Balears que ha estat una de les comunitats més perjudicades.

Per causa de l'important flux turístic de milions de persones que acudeixen a la nostra comunitat, es produeix una necessitat peremptòria d'allotjament que augmenta la demanda, el que impel·leix als propietaris a pujar el preu del lloguer. Això col·lapsa l'oferta d'arrendament per als ciutadans de Balears convertint l'habitatge en un luxe en lloc d'un dret de primera necessitat.

A Balears no s'ha ampliat l'oferta d'habitatge social per part de l'Administració Pública, de la que hi ha un gran dèficit, per la qual cosa s'ha creat un gran decalatge entre l'oferta i la demanda.

D'altra banda, ens trobem amb nombrosos pisos buits, propietat tant d'entitats bancàries, de particulars, com de lobbis.

Que volem

Per la gran quantitat d'habitatge buit, creiem que a Balears no s'han de requalificar terrenys per a noves construccions amb la finalitat de cobrir la demanda actual. La bellesa de les nostres illes s'està perdent precisament per l'edificació massiva.

S'ha d'accedir al gran parc d'habitatges deshabitats, promovent, si fos necessari, la rehabilitació d'aquests.

D'una banda, pensant que a l'Estat les entitats bancàries no li han retornat els diners "prestats" per tots nosaltres, a aquestes, se'ls ha d'exhortar perquè ens proporcionin, a compte d'aquest deute, una sèrie d'immobles.

D'altra banda, requerir als particulars (propietaris de 10 o més habitatges) així com als lobbies, la cessió dels seus pisos buits per un mínim de 5 anys, a canvi d'adequar els mateixos i pagant un lloguer social assequible per a persones o famílies desfavorides, marginades o de baixos ingressos.

Fomentar el lloguer en general i especialment el social per a totes les persones i famílies que es trobin en situació de vulnerabilitat o exclusió social.

Moviment 4 Illes proposa:

·         Modificació i millora de la Llei d'habitatge de 2018.

·         Ampliar la promoció d'Habitatge protegit, perpètuament de titularitat pública i destinada sempre al lloguer, així com dels habitatges en cessió d'ús.

·         Promoure que en noves construccions o grans obres de rehabilitació que es poguessin dur a terme per particulars, es reservi un tant per cent de les mateixes (entre un 15 i un 20%) per a lloguer social, tal com s'està fent des de fa temps en la majoria de ciutats europees.

·         El lloguer social mai ha de superar el 30% dels ingressos de la unitat familiar i la seva assignació basada objectivament: persones en situació de desnonament o llançament del seu habitatge habitual, membres de la unitat familiar, nivell adquisitiu, etc.

·         Ajudar als joves a l'accés a un habitatge digne en règim de lloguer.

·         Adaptar habitatges per a promoure el lloguer social compartit entre persones soles, majors, etc.

·         Agilitzar els tràmits per a l'adjudicació d'habitatge.

·         Els subministraments d'aigua, electricitat i calefacció, són un dret fonamental irrenunciable, per la qual cosa han de ser garantits per part de l'administració, així com de les empreses públiques.

·         Lluita contra especulació urbanística.


 

9.     Atenció Dependència i Serveis Socials

Implementar l’atenció a la dependència de manera sostenible i seriosa. Donar suport a les persones amb diversitat funcional al llarg de la seva vida.

La mitjana de la població segueix envellint, aquest fet fa que s’hagi d’apostar per la creació de més places i centres residencials públics.

Les cronicitats que generen les malalties pròpies de l’edat, les associades a mals hàbits alimentaris i la falta de l’exercici, la discapacitat i la dependència, exigeixen la necessitat de supervisió per part de personal tècnic, ajuda de terceres persones i recolzament econòmic.

Moviment 4 Illes proposa:

·         Reforçar la xarxa de la dependència:

o   Augmentar i garantir les residències i centres de dia públics.

o   Crear més unitats de Promoció de l’autonomia personal per persones amb discapacitat i/o dependència a Inca, Manacor i Calvià.

o   Engegar el projecte del Nou Son Dureta i contemplar-hi la primera Unitat Integral d’Atenció a la Cronicitat amb especialistes de totes les àrees.

o   Constituir la primera zona residencial pública de gent gran sense dependència.

o   Augmentar l’import percebut per Grau de Dependència.

o   Incrementar l’import percebut per una discapacitat.

o   Donar la prestació en un període màxim de 2 mesos a les persones que ja tenen feta la valoració de dependència.

o   Augmentar els pressupostos pel que fa a l’Atenció Primerenca.

o   Donar continuat a l’Atenció Primerenca mitjançant Programes de Promoció a l’Autonomia Infanto-Juvenil al llarg de tota l’etapa d’educació obligatòria a infants amb discapacitat escolaritzats a centres ordinaris.

·         Auditoria dels Serveis Socials.

·         Es necessari donar respostes a la ciutadania al mateix temps que millorem els serveis. Hi ha casos en que s’ha produït alarma social, especialment respecte als serveis de menors i família, amb absoluta absència de resposta per par de l’administració pública. Això es inacceptable i per tant cal donar suport i medis als funcionaris que exerceixen les seves funcions en aquest serveis dotant-los de protocols clars i auditant en profunditat els procediments, al mateix temps que s’amplien les garanties pels nins i nines i les famílies. Es inacceptable que hores d’ara hi hagi famílies amb por de demanar atenció als serveis socials per que no volen córrer el risc de perdre els seus fills.

·         Afavorir la inclusió i la inserció social:

o   Crear programes d’oci comunitaris amb jocs i activitats d’inclusió (parcs infantils per infants amb discapacitat, donar visibilitat als esports adaptats...)

·         Modificar la Llei 9/2019 de l’Atenció i Drets de la Infància i Adolescència de les Illes Balears, per tal de fer-la més garantista per les famílies.

 

 


 

10.  Carta Social Europea

Complir la Carta Social Europea

La Carta Social Europea sorgeix d'un tractat internacional propiciat pel Consell d'Europa (creat el 1961) i dóna continuïtat al desenvolupament de la Carta de Drets Humans i Llibertats Fonamentals. Són drets socials que s'atorguen a tots els ciutadans dels països membres de la Unió Europea que els subscriguin.

La Carta Social Europea es divideix en quatre grans grups

     Ocupació, formació i igualtat.

     Salut, seguretat social i protecció social.

     Treball.

     Nens, família i migrants.

Va començar tenint 9 articles als quals se n’hi han anat sumant d’altres, a més de protocols per a adaptar-se a una realitat canviant.

Que ens trobam:

La taxa d'ocupació en la població espanyola s'ha situat en els últims llocs d'Europa amb cada vegada menors salaris i en condicions de major precarietat. Un treball no garanteix en moltes ocasions tenir assegurats els drets humans més bàsics i una supervivència digne.

El sistema de la Seguretat Social que es va crear per garantir aquests drets fonamentals no està sent usat per a garantir el benestar de totes les persones i cada vegada es transmet, en major mesura i de manera interessada, la idea que no serà capaç en el futur de fer front econòmicament a aquestes necessitats.

Segons informe d'UNICEF (2016), més d'un terç dels nens espanyols viuen en risc de pobresa o exclusió social. Gairebé 3 de cada 10 persones es troben en risc d'exclusió social. Un 5.9% de persones majors de 65 anys estan en risc de pobresa. Els ingressos mitjans dels espanyols es van reduir un 0.21%.

L'Estat Espanyol incompleix els seus compromisos en diversos aspectes i el més destacat és que les prestacions per rendes mínimes que hi ha implantades en totes les comunitats autònomes no compleixen el nivell de suficiència que exigeix la Carta Social Europea, així com que la quantia de les prestacions per fills a càrrec tampoc són suficients al no tenir en compte el llindar de pobresa de les famílies.

Proposam des de Moviment 4 Illes:

     Que els instruments que avui existeixen s'adeqüin a l'exigència de la Carta Social Europea.

     Exigim que l'Estat ratifiqui la Carta Social Europea i que és reconegui la reclamació conjunta.

     Que s'obri amb caràcter d'urgència el procés per a revisar l'actual Llei de Seguretat Social.

     Exigim a la nostra Comunitat Autònoma la revisió de les prestacions econòmiques perquè compleixin amb els principis de la Carta Social Europea.

     Que es garanteixin els ingressos a les famílies tal com indica la Carta Social Europea com un medi per trencar el cercle de precarietat i pobresa creixent.


 

11.  Renda Bàsica Universal

Engegar la Renda Bàsica Universal.

El 27% de la població espanyola i un 31% dels infants menors de16 anys, segons xifres de l'any 2017, estan en risc de pobresa. Uns percentatges indignants en el marc de l'Europa de segle XXI. Cada vegada més capes de població manquen dels mínims recursos mínims de subsistència.

Moviment 4 Illes vol

     Acabar amb el parany de lluitar contra la pobresa mitjançant el sistema de subsidis, que s’ha demostrat no es un autèntic esperó per sortir de la marginalitat. No es tracta de fer caritat sinó d’incentivar la integració social i laboral.

     Eradicar la pobresa com a mitjà per a acabar amb la vulnerabilitat obrint espais d'oportunitat.

     Eliminar l'explotació d'éssers humans a través de serveis d'inspecció adequats en quantitat i qualitat i penalitzacions exemplars davant els incompliments, abusos, etc.

     Avançar cap a una societat més justa modificant la legislació perquè s'adeqüi a l'autèntic sentit de la constitució en quant a drets es refereix, especialment el dret al treball i a l’habitatge digne.

Es pretén que tots els ciutadans tinguin accés a una vida digna, rics o pobres, amb treball remunerat o no.

Subsidis i Renda Bàsica

Els subsidis condicionats no són una bona alternativa, les assignacions són insuficients, no redueixen ni pretenen eradicar la pobresa, no atallen la desigualtat, sinó que la mantenen.

Són estigmatitzadors i per això molta gent renuncia a sol·licitar-los. Ningú vol que se li atribueixi  l'etiqueta de marginal i el tracte social i institucional no afavoreix la deguda confidencialitat i una assistència respectuosa en masses ocasions.

Urgència de les mesures debut a:

     L'acceleració de l'automatització del treball (digitalització, robotització, etc.) que provoca dia a dia major població inadaptada al canvi i sense accés a noves ocupacions.

     Bosses creixents de desocupació.

     L’envelliment de la població.

Objectius:

     Redistribució de la riquesa, amb replantejaments impositius i simplificació fiscal que faci que efectivament qui més té més pagui sense paranys financers o instrumentalitzacions societàries.

     Acabar amb el creixement de la desigualtat que fa perillar la mateixa democràcia.

     Igual dret de tots els ciutadans a l'accés a una vida digna.

Els governs occidentals, i en concret l’estat espanyol, es mostren incapaços de resoldre aquests problemes i els presenten a la ciutadania com si fossin una catàstrofe natural, és a dir, sense cap responsabilitat ni alternativa.

Els estudis de viabilitat de la Renda Bàsica demostren que hi ha alternatives.

Es podria garantir el dret a l'existència material i a una vida digna per a tots els ciutadans complint els drets a l'habitatge, alimentació i vestit reconeguts per la Constitució.

La desigualtat és un problema d'alta complexitat ja que els col·lectius més necessitats d'ajuda, com els dependents, les víctimes de violència de gènere, els jubilats, aturats, etc. són desiguals.

La implantació d'una Renda Bàsica ha d'anar inscrita dins d'una política econòmica que ha de posar l'economia al servei de les persones i no a l'inrevés.

Des de Moviment4 Illes

     Donem suport, impulsem, estudiem la proposta d'una entrada en vigor d'una Renda Bàsica Universal i incondicional.


 

12.  Règim Fiscal per les Illes Balears

Reivindicar un Règim Fiscal Específic per a les Illes Balears i un finançament just segons el principi de ordinalitat.

Les Balears tenen unes especificitats econòmiques pròpies en relació directa amb la seva condició insular. Excepte en aquells casos on els recursos es produeixen directament en el territori, tots els altres béns han de ser portats a través de mitjans navals o aeris, amb la complexitat logística que això requereix i el cost afegit que suposa.

D'altra banda, respecte als desplaçaments dels residents insulars aquests també es veuen limitats als esmentats, quedant els recursos terrestres, automobilístics o ferroviaris, limitats a distàncies curtes i mitjanes, però sense continuïtat amb la resta de l'estat o amb la totalitat de la Comunitat.

Un tercer factor té a veure amb la compartimentació territorial en quatre illes, la qual cosa multiplica les dificultats de comunicació, administratives i se suma al ja esmentat.

És a dir, exclusivament per la condició insular, els ciutadans de les Illes Balears suportam sistemàticament sobrecostos en el nostre consum i desplaçaments, sense gaudir d'altres serveis comuns a la majoria de ciutadans peninsulars, però aportant com qualsevol a l'erari  públic a través dels nostres impostos, iguals als de qualsevol altre contribuent, sinó superiors.

El fet d'habitar en regions amb una marcada limitació territorial fruit de la seva condició insular genera un efecte encaridor per als residents. La carestia del sòl i de l'habitatge fruit de la necessitat de protegir un territori fràgil i amb límits necessaris a la construcció es converteix en un handicap per als seus habitants. Territori, d'altra banda, que no deixa de ser el bé més preuat d'unes illes que depenen gairebé absolutament del turisme i per tant de la defensa de l'ecosistema, sota el risc que, si es danya, acabi amb la més important font de riquesa, el turisme.

La pròpia condició insular produeix efectes en la capacitat d'importació de béns, però el mateix succeeix amb l'exportació d'aquests. Qualsevol empresa que produeixi a Balears veurà encarits els seus productes per haver de fer-los arribar als centres de distribució logística amb mitjans més limitats que els que té qualsevol altra empresa, en aquest cas peninsular. I no només això, sinó que en haver-hi una limitació en la competència dels mitjans de transport els costos tendiran a veure's incrementats proporcionalment.

En poques paraules, els ciutadans de les illes Balears no estan en igualtat de condicions amb la resta dels habitants de l'estat i veiem com a través dels nostres impostos es financen mitjans que faciliten a la majoria d'espanyols l'accés a béns i serveis, que aquí es veuen limitats perquè es precisen de mesures compensatòries diferents per la condició d'illes.

El Règim Especial de les Illes Balears és un dret que emana directament de la Constitució Espanyola, que en l'article 138.1 fa referència explícita al "fet insular", com un conjunt de factors que provoquen desequilibris que cal compensar perquè l'estat garanteixi la realització efectiva del principi de solidaritat: la pèrdua de competitivitat de l'economia, el risc d'un mal ús del territori i dels recursos, el perill de pèrdua de cohesió social i de qualitat de vida com s'ha comentat.

La proposició de llei de règim fiscal i econòmic especial de les Illes Balears es va aprovar el novembre de 1995. La llei va ser aprovada pel Parlament Espanyol el 27 d'abril de 1998, però les seves aplicacions concretes són pràcticament nul·les i de resultats imperceptibles. Una vergonya que afecta per igual tant als successius governs d'Espanya com als autonòmics de Balears des d'aquesta data i que han sostret a la ciutadania Balear un dret consagrat per llei.

Promeses i més promeses que mai s'han vist recolzades per una concreció que compensi el que ja no és necessari demostrar, que la ciutadania de les illes està en clar desavantatge respecte de la resta de ciutadans de l'estat. El tan gastat REIB, Règim Especial per les Illes Balears, en la pràctica és inexistent.

No obstant això i tot el que s'ha dit, aquesta no és l'últim afront econòmic que han de suportar les nostres illes, i aquest últim té a veure amb el sistemàtic espoli del Producte Interior Brut de la nostra regió a través d'uns impostos que escapen de Balears però no retornen per part de l'estat, ni en béns, ni en serveis, ni en infraestructures.  L'aportació neta de l'estat a les illes Balears, s'utilitzi el càlcul que s'utilitzi, sempre és deficitària per elles de manera permanent. Això vol dir que via els nostres impostos es produeix un minvament permanent de la riquesa Balear que lamentablement no pot destinar-se a compensar els costos de tota mena que genera la creació d'aquest capital.

La impossibilitat de reinvertir el PIB generat implica necessàriament una degradació territorial que no podem compensar, ja que com és ben sabut, el principi de la riquesa territorial sorgeix necessàriament dels productes primaris i de l'explotació d'aquests.

Per tot això observam que per a poder fer front a les nostres necessitats insulars hem de fiar-ho tot al creixement sense límit del recurs al turisme, créixer, créixer i créixer, ja que si aturam la roda difícilment es podrà fer front a totes les necessitats econòmiques i socials de la població, ni tan sols al pagament del deute públic que per a donar els minvants serveis que es presten, ens veiem obligats a assumir.

Les illes meravelloses no són tan meravelloses perquè tot això acaba afectant l'educació, els mitjans de comunicació públics, els transports, els serveis socials, la seguretat, etc. i impedeix  compensar el desgast territorial que genera el turisme, i que al no veure's reforçat per una economia sostenible inexorablement acaba degradant el bé més preuat, el territori.

És necessari i amb urgència, en els retorns financers de l'estat, la inclusió del principi de ordinalitat envers els territoris. Solidaritat amb qui la necessita: tota. Espoli per a transferir riquesa d'una regió a una altra a canvi de vots, o fins i tot en molts casos perquè la ciutadania d'aquestes regions tingui millors prestacions que els ciutadans de Balears, en cap cas, i això succeeix i des de fa ja molt. Els impostos que no tornen són trossos de territori i de qualitat de vida que es perden.

Podem creure que això no ens afecta a cadascun de nosaltres, però no és així. Repercuteix directament en els casos esmentats, però també indirectament, en el preu dels nostres lloguers, en els serveis que rebem, en la qualitat de la nostra sanitat, en l'educació dels nostres fills, en la conservació del nostre patrimoni…

·         Per això a Moviment 4 Illes reivindicam i reivindicarem de manera militant i amb tot el nostre esforç el Règim Especial per a Balears al qual tenim Dret Constitucional, i que es compleixi senzillament la llei de 1995, buida de contingut per falta de voluntat política o altres raons vergonyants.

·         Des de Moviment 4 Illes demanam la solidaritat amb les altres regions de l'Estat Espanyol que ho precisin, però sense renunciar en cap cas al principi d’ordinalitat, que retorna en funció del que es dóna, sota pena de descapitalitzar les nostres Illes Balears cara al futur i hipotecar negativament les generacions futures.

 

 


 

13.  Lluita contra la corrupció

Lluitar contra la corrupció fiscal, política i empresarial. Atorgar els màxims recursos, veritable autonomia i independència a l'Oficina Anticorrupció.

El 16 de gener de 2018 va prendre possessió el Director de l'Oficina Anticorrupció de Balears. De manera solemne, davant el President del Parlament, el Vicepresident i tota la Mesa. En aquest mateix moment el seu director va passar a tenir una nòmina de 95.000,00€ a l'any.

Ha passat més d'un any des que teòricament va començar a funcionar amb una dotació pressupostària de mig milió d'euros i fins ara no ha realitzat cap activitat de les que haurien de ser-li comunes. No funciona Per que s’ha llevat tota la independència al Director. En el fons, falta voluntat política por una real operativitat de la institució.

Aquests que, traint els “acords pel canvi”, se les prometien feliços lluitant contra la corrupció, corren espaordits davant la possibilitat que aquesta lluita pugui esquitxar-los a ells. Solució: bloquejar de fet la posada en marxa de l'oficina.

Bones idees que queden en res per partits incapaços de complir el que prometen i alguns que creient que podien amb tot, i només han pogut sotmetre's.

Des de Moviment 4 Illes, creiem que és imprescindible que es posi en marxa de veritat sense demora l'oficina anticorrupció promesa, que compleixi les activitats per a la qual va ser creada, que es reforci el seu control pel Parlament de les Illes Balears per a garantir la seva independència d'actuació, i que investigui. Que investigui fins a les últimes conseqüències el que hagi d'investigar. Garantint la confidencialitat de les denúncies, el rigor de la recerca i la seguretat que s'actuï contra els responsables quan n'hi hagi.

A Moviment 4 Illes pensam que és imprescindible lluitar contra la corrupció i el frau des de tots els fronts i per tant actuar no només contra l'àmbit polític quan existeixi, sinó també contra l'àmbit empresarial que el promogui. Prohibir la contractació present i futura d'aquelles societats empresarials compromeses amb la corrupció inhabilitant-les per a la contractació, i mantenir l'ull obert a la participació d'aquestes o dels seus responsables en futures activitats relacionades amb els serveis o l'obra pública.

Considerem que l'actual configuració de l'administració balear, on el sector instrumental creix de manera desmesurada sense posar-li fre, propícia la falta de control de l'actuació de l'administració. La seva complexitat fa que sigui en la pràctica fàcticament impossible un control real dels comptes i de les actuacions, que sí que tindrien en el cas de ser activitats desenvolupades per funcionaris o departaments governamentals.

Per tant, en el marc de dotar de sobrietat a l'administració, que no deixar-la sense recursos d'actuació, demandam una disminució progressiva i real del sector instrumental i detenir definitivament el seu creixement al qual no són aliens tampoc els suposats partits del canvi, que s'havien conjurat a això, però que finalment han incomplit la seva promesa.

Des de Moviment 4 Illes donam suport a una administració pública eficaç, enfocada al ciutadà, controlada i sòbria, sempre actualitzada a les necessitats del moment, on els funcionaris i no els polítics siguin els protagonistes.

Donam suport a una labor inspectora de l'administració seriosa i eficaç, dotant de mitjans humans i materials suficients als diferents departaments. De res serveix aprovar lleis que després no es compleixen per absència de labor inspectora, labor que, d'altra banda, ha de finançar-se a través de la tasca recaptadora que ella mateixa realitzi en descobrir el frau, la corrupció o l'incompliment de la llei.

No és amb partits polítics que temin el que la pròpia oficina anticorrupció pugui descobrir d'ells amb els que sanejarem la comunitat.

A Moviment 4 Illes estem per la labor. El nostre compromís la neteja absoluta i la reacció immediata davant qualsevol cas.

 

 

 

 

 

 

 


 

14.  Educació

Promoure l’educació pública garantida per a totes i tots. Xarxa pública d’escoletes a totes les illes de 0 a 3 anys. Promoure que operin durant períodes de tancament escolar per a les famílies treballadores amb fills petits.

Educació pública garantida per a tots. Volem promocionar la educació pública laica com a model bàsic educatiu per les Illes Balears a la que tothom hi te dret. La educació concertada finançada públicament ha de ser un recurs provisional fens que aquesta fita sigui assolible.

Es necessari a mig i llarg termini un pla per dotar els districtes escolars, per poder sobrepassar a l’oferta concertada i que aquesta quedi per aquells pares que lliurement vulguin finançar privadament l’educació dels seus fills.

Aquest pla hauria de constar de una primera fase de dotació d’infraestructures (construcció de escoles) i poc a poc ajustar l’oferta d’escola concertada. Aquest pla educatiu hauria de ser a llarg termini i concertat àmpliament ja que abraçaria més de  2 legislatures.

·         A Moviment 4 Illes creiem necessària una escola pública accessible per a tots.

La importància de l’educació pública és fonamental en la construcció del estat del benestar, garantir la millor educació a l’abast de tothom és una prioritat pel nostre model de país.

El finançament d’una xarxa d’escoles, tant la construcció de noves com la renovació de les ja existents ha de ser una prioritat pressupostària. Per això l’oferta pública en l’ensenyament és una prioritat en la nostre política. No es tracta de poder triar entre pública o privada. La pública sempre ha de ser una opció possible, per lo que cada districte escolar ha de poder absorbir tots els seus alumnes dintre de l’oferta pública, sempre amb uns criteris d’excel·lència en l’ensenyament.

Això tindria que ser així ja que l’escola pública no esta subjecte a més benefici que l’intangible dels seus resultats al contrari que l’escola privada que ha de destinar part dels seus ingressos públics a la generació de beneficis i que per tant es detreuen del servei a la educació.

·         Creiem fermament que l’accés a l’escola pública per tots els infants es un dret.

Per altre banda el model d’escoletes no està centralitzat, moltes son de titularitat municipal i s’haurien de centralitzar totes en una sola autoritat (independentment de qui depenguin) per establir uns barems de qualitat estàndard per a totes. També, a part del millor finançament, la centralització permetria consorciar molts dels serveis i millorar el cost i els serveis que s’ofereixen a cada una d’elles.

Moviment 4 Illes proposa:

·         Centralitzar l’ensenyament de 0 a 3 anys, mancomunar les escoletes ja existents en una xarxa pública i dotar a aquesta dels serveis i finançament necessaris per assolir criteris d’excel·lència.

·         Entre d’altres serveis, aquestes escoletes han de tenir en compte les noves necessitats de les famílies i la manca de conciliació familiar que permet el nostre vigent model econòmic.

·         Entre altres millores s’ha de permetre a les escoletes obrir en períodes no escolars i allargar el seu horari. Aquestes mesures son necessàries per a les famílies treballadores amb fills petits.

·         Instarem al Govern de Espanya a establir una aportació creixent per la educació dels infants de 0 a 3 anys.


 

15.  Administració Pública

Auditar els Serveis Públics insulars de totes les administracions.

Recuperar els serveis públics privatitzats o externalitzats: sanitat, aigua, transport, neteja, etc.

L'Administració està al servei de la ciutadania i ha de fer-lo d'una manera amable i àgil. La burocràcia excessiva posa traves a problemes que haurien de tenir una resolució immediata per la gravetat d'aquests, amb això, no volem dir que hagin de saltar-se els procediments ni els filtres de seguretat imprescindibles vists els casos de corrupció que han esquitxat les institucions durant molts anys, sinó simplement que s'ha de ser molt més efectiu.

Si bé és cert que les Illes Balears és una de les comunitats amb menor índex de funcionaris, la qual cosa necessàriament ha de repercutir en la seva eficiència, no hem d'augmentar el nombre d'efectius sense abans fer una auditoria i poder saber amb certesa on són necessaris.

Moviment 4 Illes proposa:

     Auditar de manera progressiva les institucions i serveis públics de les Illes Balears.

     Transparència real: la ciutadania ha de tenir accés a saber en quina situació estan els seus expedients.

     Controlar i reduir el sector instrumental que en aquesta última legislatura ha augmentat de manera considerable.

     Recuperar els serveis públics externalitzats, quan la situació administrativa i econòmica ho permeti, sense haver de pagar rescats astronòmics i innecessaris.

     Lluitar contra la corrupció de qualsevol tipus utilitzant tots els mitjans possibles. Devolució d'independència de gestió i actuació al director de l'oficina anticorrupció.

     Donar al Parlament la seva veritable funció de sobirania popular i control del govern, prenent mesures perquè les institucions tinguin l'obligació de contestar les informacions que es sol·licitin en un temps màxim. Sancionant a aquells polítics que estiguin al capdavant de les institucions que no ho compleixin.

     Establir una metodologia d’autèntica participació de la ciutadania en l’activitat parlamentaria.

     Acabar amb la fragmentació dels contractes menors amb l'administració (com hem pogut comprovar, aquesta última legislatura, que es continua realitzant) i que es converteix en mecanisme habitual per a poder adjudicar-los discrecionalment sense publicitat segons interessos espuris.

     Reformar la Sindicatura de Comptes perquè els seus informes siguin vinculants. Fer-la més efectiva.

     Col·laborar amb l'Administració Central per a lluitar contra el frau fiscal.

     Exigir al Govern Central l'equiparació del plus de territorialitat dels funcionaris de l'Estat dels Illes Balears amb Ceuta i Melilla.

     Retornar als empleats públics la imatge de professionalitat que es mereixen i dotar-los de les eines necessàries per poder fer el seu treball en condicions.

     Formar de manera continuada als funcionaris per a un millor servei a la ciutadania.

     Disminució de les places de lliure designació i assessors.

     Exigir al Govern Central el compliment dels acords amb els funcionaris de presons.

     Formació continuada dels empleats públics.

 


 

16.  Empreses i autònoms

Mantenir i impulsar el sector primari, el petit comerç i els autònoms.

Autònoms i PIMES s'enfronten a múltiples reptes per a mantenir els seus negocis i garantir la seva prosperitat.

Buscar noves línies de negoci, fer prospecció del mercat, captar clientela i accedir a finançament a llarg o a curt termini es converteixen en handicaps de difícil resolució en moments tan importants com l'inici de l'emprenedoria o la constitució de la societat, la comprar d’actius, la contractació de personal, etc. tot això necessari per al creixement.

     Per efecte des de l'última crisi econòmica molts negocis es van veure abocats al tancament.

     Els elevats terminis de pagament dels clients i de l'administració suposen problemes afegits pel sosteniment de les petites i mitjanes empreses.

     Avançar l'IVA és un important esforç addicional.

     El mercat està estancat amb caiguda del consum que no acaba de remuntar.

     S'han ressentit considerablement els ingressos dels autònoms, especialment aquells que desenvolupen les seves tasques en comerç i transport, que són els més perjudicats.

Els grans problemes de PIMES i autònoms es conjuminen en la pressió fiscal i les càrregues socials i administratives.

A tot això, cal afegir que suporten pensions de jubilació més baixes que les d'un assalariat mitjà. El 85% dels autònoms cotitza el mínim a la Seguretat Social el que ens porta a un problema futur de qualitat de vida per a centenars de milers de persones.

Des de Moviment 4 Illes proposam:

     Quota progressiva: aquells treballadors per compte propi que facturin per sota del Salari Mínim Interprofessional estaran exempts de pagar la quota d'autònoms.

     Emprenedors: aturats de llarga durada que iniciïn un negoci estaran exempt de pagar IRPF durant els tres primers anys

     Ajuda a la contractació: suport fiscal per a la contractació del primer treballador.

     Facilitar el finançament de les PIMES i autònoms a través de suport públic.

     Creació de les oficines de ajut a l'emprenedoria per a facilitar els tràmits d'altes d'autònoms i creació de PIMES, tramitació, gestió i seguiment empresarial.

     Establir acords d'acció amb Associacions Empresarials, Sindicats i associacions de suport a majors de 45 anys.

     Facilitar la contractació per part de l'administració de treballs i serveis d'autònoms i PIMES que en l'actualitat pel model del sistema es veuen privats d'accedir-hi en molts casos.

     Fomentar i ajudar als autònoms a crear centrals de compres i distribució.

 


 

17.  Medi Ambient

Prioritzar la conservació del Medi Ambient enfront d’altres interessos: reutilitzar, reciclar, reduir les deixalles, establir acords programàtic amb associacions mediambientals.

Des de  Moviment 4 Illes lluitem per la preservació i conservació d’aquells aspectes transcendentals que afecten la natura i el paisatge de les illes balears.

Cal tenir una bona política proteccionista dels camins tradicionals públics de tots els pobles i accentuar la protecció d’arbres singulars o de conjunts d’arbres caracteritzats per la seva singularitat. Dur a terme polítiques de neteja dels torrents i sèquies de les illes fets amb cura, per raons no sol mediambientals (fonamentals) sinó també de seguretat en front de les inundacions.

Cal crear polítiques més proteccionistes de la costa i litoral de totes les illes, amb especial cura de les zones de platja i sempre enfocats en les polítiques per a la millora i sosteniment del medi ambient; neteja, eliminació de residus, prohibició dels elements plàstics, llosques de cigarros, etc.; fomentant l’educació en tots els aspectes que millorin la neteja mediambiental de les nostres platges i de la mar.

La protecció marina repercutirà en una millora de la qualitat de les aigües i de tota la vida que sustenta. Es imprescindible realitzar polítiques educatives de conscienciació i coneixement de la millora del medi ambient envers dels llocs naturals com platges, camins, àrees protegides, rutes excursionistes, serra de tramuntana, que fomentin la conservació i el respecte per la natura i el medi ambient.

Creació amb el recolzament i la implicació de totes les institucions locals i autonòmiques de polítiques mediambientals de recollida selectiva, casa per casa (orgànic, paper i cartró, vidre, envasos,... ). Crear uns objectius definitius on tots els pobles disposaran de la recollida selectiva en un termini de 4 anys.

És de vital importància i volem tornar a incidir a remarcar els aspectes educatius i de coneixement del Medi ambient; cal donar a conèixer i educar en tot allò que volem preservar; si ho coneixem ho podrem estimar i si ho estimem ho podrem respectar i preservar per les generacions futures.

Potenciar i donar a conèixer polítiques que fomentin la reutilització i el reciclatge i escoltar i treballar conjuntament amb aquells organismes o associacions mediambientals que lluiten per a la seva millora i conservació.

Propostes de Moviment 4 illes envers el medi ambient:

·         Crear politiques educatives del coneixement del medi ambient dirigides a l’alumnat i a la ciutadania en general, per tal de conèixer, respectar i estimar la naturalesa i el paisatge mediambiental: platges, litoral marítim, aigües marines, camins, arbres, àrees naturals, zones humides, torrents i sèquies.

·         És de vital importància aprofundir en el coneixement dels dipòsits de deixalles, ensenyant el lloc de cada un i educar en els colors del reciclatge.

·         Crear la recollida selectiva per dies i residus a tots els pobles de les illes: cada dia un tipus de residu: orgànic, vidre, envasos, paper i cartró i donar a conèixer els llocs on es poden dipositar residus minoritaris i especials com olis, roba, piles, etc

·         Fomentar aspectes com la reutilització de borses de paper o utilitzar senalles en la compra, per tal d’eliminar residus com les borses de plàstic.

·         Educar en la selecció per l’adquisició o compra de materials que millor es poder reutilitzar o reciclar.

·         Fer minvar majoritàriament tots aquells residus plàstics ja que són els mes negatius a l’hora de tractar la seva eliminació o reciclatge.

·         Educar en la recollida de residus al sortir de casa: platja, excursions, etc portant i recollint els residus  de cada un i portar-los als llocs de recollida adients.

·         Màxim interès en la coordinació de politiques mediambientals conjuntament en les associacions que lluiten per la millora i preservació del medi ambient.

·         Augmentar el número d’efectius per el control i vigilància dels espais naturals.


 

18.  R+D+i

Potenciar l’R+D+i per a impulsar un model productiu.

L'economia de les Illes Balears està sustentada en un 80% en el sector turístic. En aquests moments les altres destinacions emergents del mediterrani s'acosten cada vegada més a una situació d'estabilitat que permet la recepció de turistes i es fan més atractius com a destinacions. Són competidors directes i per tant es fa més necessari que mai diversificar el model productiu de les Illes.

Aquesta diversificació de la producció només pot venir de la mà de l'R+D+i i hem de prendre consciència d'això. El fet de ser un territori insular fa que no sigui propici per a un altre tipus de model com és la indústria.

Si tenim en compte el greu problema que suposa l'estacionalitat, handicap per a l'economia de les empreses i les llars, les institucions han de fomentar un model més sostenible i que generi valor afegit a llarg termini, que garanteixi treball més sostingut durant la temporada i que permeti equilibrar els vaivens del turisme, molt sensible a qualsevol inconvenient.

Moviment 4 Illes proposa:

·         Creació d'una Conselleria d’R+D+i que coordini tots els aspectes de recerca i desenvolupament en la comunitat autònoma, amb la finalitat de gestionar més eficientment els recursos humans i econòmics, a fi d'obtenir uns resultats més satisfactoris i profitosos i desenvolupar polítiques actives.

·         Augmentar el pressupost fins a aconseguir inicialment la mitjana de la inversió estatal amb l'objectiu a mitjà termini d'arribar a la mitjana d'inversió europea.

·         Compensar el dèficit de personal investigador i incrementar-lo en número i qualitat.

·         Desenvolupar polítiques de formació tècnica i especialitzada per a totes les àrees.

·         Adquirir noves metodologies en gestió de projectes tecnològics per al personal responsable de l'àrea d'innovació i desenvolupament tecnològic.

·         La nova Conselleria haurà de posar especial atenció perquè tots els seus serveis i avanços siguin accessibles a Menorca, Eivissa i Formentera.


 

19.  Drets dels animals.

Eliminar de manera radical el maltractament animal als espectacles públics i defensar els drets dels animals. Establir acords amb associacions animalistes.

Els animals són éssers vius amb capacitat de tenir experiències i en molts casos consciencia d'elles. Els éssers que senten són una branca dins dels éssers vius que es distingeix per la seva capacitat de sentir no només sensacions físiques sinó també psicològiques, percebre experiències i experimentar emocions: són éssers amb capacitat de sofrir, sentir, emocionar-se, expressar-se, que tenen vida i per tant han de tenir drets.

Els animals tenen dret, almenys, a no ser torturats, a viure en llibertat, al fet que el seu hàbitat sigui preservat, al fet que no se'ls causi dolor, a la satisfacció de les seves necessitats bàsiques o a possibilitar que puguin accedir a elles. Els éssers “humans” els hem vist des de sempre com a productes i recursos a la nostra disposició i aquesta és la mentalitat que els activistes pels drets dels animals tractem de canviar. Moviment 4 Illes agafa el testimoni i proposem una sèrie d'actuacions.

Els qui treballem o simpatitzem amb en aquesta causa pretenem que als animals se'ls reconegui un valor, que es respectin els seus interessos i que aquests no puguin ser vulnerats per a satisfer suposades necessitats, moltes vegades superficials.

·         Moviment 4 Illes treballa per a la defensa animal impulsant els seus drets i fent complir de manera taxativa la normativa vigent a través de les dues úniques lleis reguladores que són la Llei 1/1992 i la Llei 9/2017.

·         Establint grups interdisciplinaris formats per associacions animalistes, animalistes, biòlegs, etòlogues, etc. per a modificar aquestes lleis o si escau reelaborar-les en una única llei per a esmenar les deficiències. Aquestes, en el transcórrer dels anys, han quedat en alguns casos obsoletes, com en el cas de sancions, polítiques de sensibilització i que per a la seva evolució cap a un sistema més compassiu fan necessària la seva actualització.

La recent modificació en el Codi Penal en l'article 337, en el qual es recullen els casos en els que el maltractament als animals és considerat delicte, és insuficient.

En 2015 es va ratificar el Conveni de Protecció dels Animals de Companyia. Han estat necessaris 28 anys després d'haver estat publicat a Estrasburg en 1987. Una mostra dels canvis i actualitzacions que necessita la nostra societat i el nostre sistema i del poc interès institucional.

Moviment 4 Illes està determinat a fer complir la normativa vigent i a anar més enllà; refent-la per a la seva millora en pro dels drets dels animals. Les polítiques a implementar no tant sols per solucionar problemes sinó dirigides a parar les causes.

Propostes de M4Illes:

     Vigilar del compliment i sancions establertes en la Llei 1/1992 i en la Llei 9/2017.

     Total implicació de les administracions i dels cossos de seguretat en matèria de denúncies de maltractament animal, admetent a tràmit les denúncies amb major sensibilitat.

     Revisió dels articles legislatius referents a les infraccions i a les sancions, actualitzar-se comparant el salari i el PIB de quan es va redactar la Llei 1/1992 i mantenir-la així actualitzada segons gravetat i fluctuació.

     Revisar les disposicions establertes per la Conselleria d'Agricultura i Pesca perquè no quedin en uns llimbs legislatius, sigui per omissió o per duplicació, els drets dels animals.

     Impulsar la modificació de la Llei 1/1992 respecte a la tinença i sobretot a la circulació, equiparant-nos als models més evolucionats d'altres països.

     Creació d'un comitè no permanent de voluntaris que siguin capaços d'estudiar i proposar canvis en les lleis sobre la base de l'experiència pròpia. Implicar de debò la societat civil.

     Vigilar el compliment de les lleis establertes per part de “propietaris” d'animals, administracions municipals, supramunicipals i cossos de seguretat a través de la creació d'una figura específica per a la vigilància i compliment, o en defecte d'això, que ho facin les mateixes administracions i cossos tal com ja prescriu la llei mitjançant la seva observació estricta.

     Campanyes efectives de sensibilització i difusió per al coneixement general de les disposicions legislatives.

     Lluitar per la rebaixa de l'IVA veterinari a un 4% tal com estava estipulat amb anterioritat.

     Afavorir les disposicions judicials perquè en cas de divorci o separació es puguin acollir a règims de tinença o/i visita en la direcció que l'animal quedi amb qui pugui cuidar-lo millor i amb major qualitat de vida.

     Reconèixer i regular el servei de les associacions protectores.

     Potenciar la cooperació entre els centres de recollida i recuperació d'animals abandonats amb centres socials que requereixin diferents tipus de teràpies, així com per a fer sentir importants i volguts als animals facilitant així la seva adopció.

     Evitar l'adquisició compulsiva d'animals.

     Evitar que els animals formin part dels béns immobles, per tant, que no puguin ser part dels béns embargables quant a impagament de rendes, tant els animals tradicionalment considerats domèstics com els denominats “de granja”.

     Recordar als propietaris que el reconeixement dels drets dels animals implica les seves corresponents obligacions.

     Eliminació progressiva de ser objecte de comerç, potenciant prioritàriament les adopcions, ja sigui d'animals de “companyia”, domesticats, silvestres o salvatges.

     Promoure la castració obligatòria perquè anualment es redueixi fins a desaparèixer la taxa d'abandons.

     Promoure i ajudar al fet que els centres de recollida cedeixin, a través d'associacions, que els animals siguin acollits per a evitar costi el que costi el sacrifici.

      Promoure i estendre el control ètic de les colònies de gats.


 

20.  Transport i Mobilitat

Crear serveis públics de transport entre illes i amb la península. Millorar i impulsar de manera efectiva el transport públic sostenible.

Un dels problemes més greus que té aquesta comunitat és la mobilitat entre illes. Si la situació habitualment cal considerar-la com a preocupant encara ho és més quan els desplaçaments són a la península.

Actualment els residents de les illes gaudeixen d'un descompte del 75% en el preu dels bitllets, excepte en la part corresponent a taxes, descompte del tot insuficient ja que les tarifes han sofert un augment considerable. Si les tarifes augmenten el valor del descompte disminueix.

Si ens fem ressò de l'estudi realitzat per un professor de la UIB on es demostrava que era més barat viatjar de Madrid a Palma per a un no resident que de Palma a Madrid per a un resident, podem assegurar que els bitllets que paguem els residents estan subvencionant de manera soterrada la rebaixa dels bitllets de tots aquells que no són residents.

El descompte percentual sobre un preu liberalitzat fixat per les companyies de transport no garanteix un preu just per als residents balears, ni major agilitat, ni garanties d'un desplaçament en condicions.

És de justícia que per a la ciutadania balear el preu mig de desplaçament per quilometro sigui igual al preu mig per quilometro de qualsevol resident en la península. Qualsevol altra circumstància és un greuge comparatiu.

Les Illes Balears estan molt per sobre de la mitjana estatal en quant al nombre d'automòbils per família, si li sumem a més les desenes de milers de cotxes de lloguer ens trobem amb una situació insuportable i insostenible.

Ara més que mai, tenint en compte els embussos que es produeixen diàriament en les nostres carreteres, és necessària una xarxa de transport públic eficient, sostenible i que respongui a les necessitats dels usuaris, tant en freqüències com en rutes.

Si per alguna cosa s'ha caracteritzat aquesta legislatura és per la nefasta gestió del transport públic.

Tenim un transport tercermundista, amb autobusos i trens que cremen per combustió espontània, amb dèficit de freqüències, línies i mala qualitat de servei.

El nostre transport sembla més preocupat pel turisme de baixa qualitat, com demostra la posada en funcionament de l’Aerotib, que ha anat disminuint les seves freqüències totals any a any, que per donar un servei eficient als ciutadans. El mateix succeeix en quant a les noves concessions que estaven previstes. El govern s'ha vist obligat a suspendre els concursos per errors concursals. Ineficàcia absoluta.

Moviment 4 Illes proposa:

     Una tarifa màxima per als desplaçaments entre les illes i la península, o un preu taxat fixat per als residents a l'efecte de poder saber quin serà el màxim que es pagarà per un bitllet en temporada alta i ponts, o senzillament establir tarifes de caràcter anual com a servei públic que és.

     Exigí els descompte del 75% en els vols per a les mascotes.

     Exigí el descompte del 75% en els vols pels instruments musicals.

     Estudiar la viabilitat de poder crear una companyia aèria de servei públic que realitzi inicialment els serveis inter-illes i amb posterioritat realitzar desplaçaments a Madrid, Barcelona, València i Alacant.

     Eliminar els Aerotibs i augmentar les freqüències dels autobusos de l'aeroport a la intermodal.

     Incrementar rutes i les freqüències dels autobusos de la intermodal cap als diferents pobles.

     Potenciar les polítiques de mobilitat de les persones dependents i dels treballadors sanitaris.

     Incrementar els horaris dels trens fins a les 23h els dies laborables i fins a les 00h els festius i diumenges.

     Incrementar el nombre de trens i vagons en les hores punta.

     Recuperar els quilòmetres de via fèrria perduts des dels anys 60.

     Metro per superfície fins al Parc Bit i Són Espases.

     Aparcaments dissuasius en totes les estacions i perifèria de Palma.

     Campanyes de promoció del transport públic i dels aparcaments dissuasius.

     Tramvia a l'aeroport i Platja de Palma.

      Estudi de implantació generalitzada del tramvia.


 

21.  Dret a decidir

Secundar de manera inequívoca el dret a decidir a través de referèndums pactats.

Secundem de manera inequívoca el dret a decidir a través de referèndums pactats.

L'estat espanyol està configurat segons la Constitució de 1978 per 17 comunitats autònomes de les quals 8 van ser considerades comunitats històriques i el seu procés d'accés a l'autonomia va ser diferent a la resta.

La Constitució anomenava com a nacionalitats a les Comunitats històriques; terme usat com a model de consens per a reconèixer les seves peculiaritats. No hi ha cap dubte que això es va fer així com mètode d'apaivagar als falcons del Franquisme (i a un exèrcit clarament posicionat en contra de canvis polítics substancials). Malgrat això, és indubtable, que algunes de les nacionalitats històriques, actualment constituïdes en autonomies són nacions amb tota la força de l'accepció del terme i en tots els casos amb una tradició històrica de caràcter secular, tant en institucions, com en legislació, llengua, sentiment de pertinença…

En aquests moments, totes les comunitats autònomes espanyoles, es regeixen en quant a la legislació pròpia pels seus propis parlaments, i en tant que són parlaments ostenten legitimitat en els seus propis territoris.

El Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics de les Nacions Unides del 16 de desembre de 1966. Signat per Espanya. Diu en el seu Article 1: “Tots els pobles tenen el dret d'autodeterminació. En virtut d'aquest dret, determinen lliurement el seu estatut polític i procuren pel seu desenvolupament econòmic, social i cultural”. És a dir, tenen dret a adoptar les seves pròpies decisions com poble si així s'entén a si mateix, i indubtablement i més, en el cas de ser una nació.

Per tot això entenem que donat el cas que els votants de qualsevol autonomia de l'estat espanyol constitueixin una majoria en el seu Parlament el mandat inequívoc del qual legitimi al seu govern a adoptar mesures que vulguin modificar el seu estatus i que contradiguin la legitimitat de les decisions del Parlament Espanyol, ha d'obrir-se immediatament un període de negociació entre tots dos per a la cerca consensuada de solucions de caràcter polític i fora de processos de judicialització o de repressió. I cas d'així voler-ho i d'acord als preceptes de nacions unides procedir a la realització d'un referèndum pactat, dels seus habitants, amb igualtat d'exposició de les propostes, segur, eficient, tècnicament sòlid, obert a verificació independent i fàcilment accessible als electors, sota supervisió internacional i opcions de votació inequívoques en quant als desitjos dels votants per a exercir, si així es vol, els seus drets.

Després d'això, i segons el resultat, ha d'obrir-se un període de negociació que estableixi clarament els paràmetres d'execució de la decisió adoptada per aquest poble en un o altre sentit.

A Moviment 4 Illes, advocam en tots els casos perquè el dret a decidir exercit per qualsevol de les Comunitats Autònomes que configuren les Espanyes ofereixi resultats que permetin continuar amb la nostra convivència en comú, ja que junts som més que la suma de les parts; i en la consideració que hi ha fórmules polítiques que pensem podrien satisfer a totes elles. Probablement, lluny de pretendre continuar explotant un estat autonòmic que ja es percep fallit, s'obren espais d'oportunitat aprofundint en l'oportunitat d'un estat federal o confederal.

La política i la resolució de problemes es construeix amb flexibilitat, mai amb falsos constructes judicials que no faran més que entossudir a les parts. Els problemes de la democràcia es resolen amb més democràcia, és la frase que va orientar la vida política de Willy Brandt, líder de la socialdemocràcia en el món.

Ningú guanya quan s'abandonen els espais on es busquen consensos.

 

 

 

 

 


 

22.  Sanitat

El sistema sanitari d’Espanya apostava per oferir una sanitat pública i de qualitat. En els darrers anys, els avenços que tenien que garantir una millor sanitat, també han conduit a la tecnificació i deshumanització, derivant els recursos cap a l’alta tecnologia i deixant descobertes les àrees fonamentals d’Atenció Primària.

L’envelliment de la població, la supervivència dels pacients a les complicacions de les malalties i intervencions quirúrgiques fa que cada cop la població presenti més cronicitat.

L’Atenció Primària és la primera porta d’entrada al sistema sanitari. Requereix una atenció humanitzadora i completa. Dins aquesta es troben mancances en fisioterapeutes, psicòlegs i nutricionistes. També, certament, cal augmentar la figura d’altres col·lectius ja presents com pediatres, metges de família i infermeria.

En essència, comptar amb una figura de fisioteràpia present i activa a tots els centres de salut genera un gran estalvi públic.  Són l’eix de les mesures educativo–terapèutiques per mitjà de l’exercici. Cal pensar que son els únics professionals sanitaris que poden programar activitats d’exercici terapèutic, que no depenen de l’administració farmacològica pel seu exercici professional. La seva intervenció genera un estalvi de 1.300€ anuals en fàrmacs i proves diagnòstiques per pacient. Aquest fet permet evitar l’aparició de les malalties que suposen grans despeses farmacèutiques, i generen continuats ingressos i hospitalitzacions.

Per altra banda, el camp de la nutrició i dietètica és un camp oblidat dins l’Atenció Primària. Les funcions de prescripció de dietes als pacients han estat absorbides per altres professionals i no s’ha permès l’entrada a un col·lectiu altament qualificat en aquest exercici com és el graduat/da en nutrició.

Finalment assenyalar que les malalties mentals augmenten considerablement i cada cop la població requereix un major assessorament i seguiment del seu estat emocional.

Per Moviment 4 Illes els objectius son:

·         Apostar per una sanitat de qualitat evitant les despeses innecessàries.

·         Reforçar l’Atenció Primària

o   Apostar per mesures de prevenció (hàbits saludables, exercici terapèutic, tallers preventius...)

o   Augment de personal, pràcticament inexistent (fisioterapeutes, psicòlegs, i nutricionistes).

o   Incloure la figura de l’odontòleg i de totes les seves funcions dins la sanitat pública, de manera completa i sense donar falses esperances als ciutadans.

o   Increment de personal ja existent (pediatres, metges de família i infermeria).

o   Incorporar a tots els centres de salut la figura del fisioterapeuta i del psicòleg com a component del equip d’Atenció Primària, constituït actualment sols pel metge i infermer.

·         Construir el primer Hospital Matern Infantil de les Illes Balears.

·         Llistes d’espera certes, que no enganyin a l’usuari i que permetin estimar els temps d’atenció i l’eficàcia del servei.

·         Reduir els concerts i augmentar els serveis propis de la sanitat pública balear.

·         Construcció d’un Hospital a la zona de ponent, Calvià, Andratx...

·         Activar el programa de salut mental actualment inoperatiu.

·         Prendre mesures actives eficaces en lluita contra el suïcidi.

 

 

 


 

23.  Urbanisme i infraestructures

Les Illes Balears a partir del boom turístic han estat marcades per l'especulació urbanística, tant a la costa com a l'interior. Els nostres governants no han tingut mai la suficient mà dura amb aquells que han destruït el nostre patrimoni i que és la major font dels nostres ingressos, el paisatge, les platges, els ecosistemes...

Moviment4 illes és conscient que hem de preservar el nostre territori i fer que les Illes Balears siguin una comunitat que destaqui per la seva bellesa natural i la sostenibilitat del seu territori. No podem consumir-ne més ni per a edificar ni per descomptat per a la creació d'autopistes (Campos-Llucmajor), ja que tot això va en contra de la sostenibilitat i de la consciència de que tenim un territori limitat.

Moviment 4 illes vol tenir unes carreteres amables, boniques i segures,  arreglant aquells punts que puguin suposar perillositat i fent que circular per les carreteres secundàries sigui un passeig agradable per la bellesa del paisatge, que es pensi més en el gaudir i arribar que en la velocitat.

Moviment 4 Illes vol:

·         Augmentar els recursos destinats a la Agència de disciplina urbanística, incloent la dotació de més personal tant de inspecció com de caps de secció i servei. 

·         Revisar el Consell de Direcció de l’ADU augmentant la pluralitat amb la inclusió de representants d’entitats socials dedicades a la defensa del territori i del patrimoni. 

·         Regularitzar la integració paisatgística de les infraestructures, mitjançant la inclusió en la redacció de projectes d’equips pluridisciplinaris formats per enginyers, arquitectes, paisatgistes, ambientòlegs, etc. Per integrar factors culturals, socials i ambientals a més dels estrictament econòmics, per que aquestes infraestructures (autopistes, carreteres, polígons, ports, aeroports, etc.) no es converteixin en llocs inhòspits, sense cap atractiu. A unes illes tan petites com les nostres no té sentit emplenar-la de llocs inhòspits, ja que cada metre quadrat es valuós.      

·         Protegir el paisatge per evitar la dispersió en el sol rústic dels usos residencials i de serveis.

·         Incentivar la eficiència energètica i l’autoconsum de les edificacions.

·         Desenvolupar i aplicar en tots els aspectes la llei de canvi climàtic. Adoptant mesures pal·liatives com poden ser el manteniment i desenvolupament dels boscos, estudiant la possibilitat d’incentius econòmics i la col·laboració amb el SOIB en les tasques de manteniment de finques.

·         Lluita contra la corrupció i l’especulació urbanística.


 

24.  Turisme

Les Illes Balears son un dels principals destins de sol i platja del Mediterrani. Això ha significat que la base econòmica, l'estructura social i política de les Balears ha estat marcada por el gran impacte de la indústria turística.

L’augment de la competència turística, les destinacions emergents i la passivitat en la implementació de noves polítiques estratègiques turístiques, junt amb la maduresa del model turístic convencional que arrastrem des de els anys 60 amb pocs canvis substancials estan provocant la pèrdua d'atractiu de les nostres illes.

Patim un model poc sostenible que ha generat i segueix generant de manera geomètrica un deteriorament del medi ambient que ens aboca a la impossibilitat de mantenir el nostre ecosistema.

M4Illes aposta por un model turístic que inclogui la innovació, la sostenibilitat social, cultural i mediambiental, compromès amb la realitat local, que contribueixi a la desestacionalització de l'activitat turística i que defensi el caràcter diferencial de les Illes Balears, acabant amb l’homogeneïtzació d’un model que no ens diferencia del d’altres indrets.

Es necessari defensar la personalitat pròpia de la nostra oferta, la diferenciació de la mateixa, fer que allò que donem als nostres destins no es pugui assolir a cap altre lloc.

No es tracta de seguir valorant l’èxit com a destí basat en l’estadística del número de turistes a l’any, que si no augmenten pareix que estem sumits en la crisi, sinó atreure una demanda de major valor afegit, que tindrà com efectes una millor ocupació (assumint si cal la disminució neta de la mateixa), major estabilitat, mes sostenibilitat, menys petjada ecològica i una rigorosa economia circular.

Per això a Moviment 4 Illes:

·         Apostam per innovar, especialitzar-nos, diferenciar-nos. Cal desenvolupar una estratègia de producte que diferenciï clarament entre el producte de platja i el producte de interior, que tenen no sols necessitats diferents sinó que atrauen a sector turístics diferents.

·         Volem promoure viatges vacacionals inter-illes per ciutadans de la tercera edat de les Illes Balears en temporada baixa que estimula el nostre propi turisme d’interior i dona un servei a la tercera edat.

·         Dissenyarem rutes per conèixer el patrimoni arquitectònic i els edificis singulars de les illes.

·         Seguirà apostant pel cicloturisme, el senderisme, el turisme esportiu, la nàutica, el barranquisme, l’escalada...

·         Consensuarem amb les companyes de creuers el numero de creuers que poden atracar  al mateix temps, a fi de que es beneficiïn de millors serveis tan aquets com les empreses de serveis que els atenguin o el sector complementari.

·         Propiciarem acords amb altres destinacions de creuers per coordinar-nos.

·         Volem que la lluita contra l'estacionalitat sigui una de les nostres màximes prioritats ja que es un dels grans problemes que patim, però alhora, si som capaços d’explotar-la, es la millor oportunitat de creixement econòmic sense increment de places ni majors inversions. La manca d’apertura de molts establiments a la temporada baixa encareix els costos d’amortització de les instal·lacions i baixa el rati de rendibilitat de les despeses fitxes, i representa un impacte absolutament negatiu a la nostra població.

·         Ampliarem substancialment la plantilla de inspectors de treball per que tinguin com a prioritat la vigilància estricta de l’acompliment de la normativa laboral.

·         Farem convenis amb patronals i sindicats a efecte de regular la càrrega de treball dels treballadors del sector turístic i altres.

·         Analitzarem i farem un seguiment estricte del compliment dels plans de qualitat.

·         Millorarem i sotmetrem a revisió continua les instal·lacions hoteleres.

·         Incentivarem la innovació i l’empreniment.

·         Regulació estricta del tot inclòs, que tant de mal ha fet a l’oferta complementaria i atrau al turisme de “borratxera” i “balconning”.